Aygo-forts: Es frach
(Cuadro de males costums) ¡¡Sabs si s' enveja fos tinya Qu' en veuríem de barrets!! Lo qu'es es panyo era de lo milló. Sa mestressa el va triá á Can Bil·la, y no vengué á una pesseta. Panyo ras, de bon negre, atapit y més fí qu' una seda: amb una paraula, ella demaná panyo de Retgidó, y la serviren bé. El va tayá un sastre capás de doná á un indio bravo es perfil d' un diplomàtich, (perque en aquestes ocasions ses sastresses no se pican), y tant es fòrros, com es botons, com s' hechura, donavan les dotze. Encara com qu' el veja, amb ses ales axamplades demunt es llit de matrimoni, es dissapte abans de estrenarlo per aná á la Sèu, demunt es cubertó blanquinós d' indiana de xinos, amb ses mánegues allargades en actitud de súplica, y que com qu' aquella pell demanás un còs, axí com es còs havia de desitjá un' ánima. Cada dèu minuts sa mestressa obria ses vidrieres de s'alcova, hey entrava de puntes, per no alsá pols, y el contemplava amb so mateix carinyo qu' un naviero mirava, altre temps, es séu barco, antes de tirarlo á la mar. A forsa de mirá es frach, li arribava á parexe que s' enredonía, que se remenava, qu' aquella pelleròfa d' homo s' axecava feta un Retgidó, y fins y tot una persona. Bé es veritat que sa mestressa era dona de gran imaginació. Per gracia especial, el va mostrá á n' es majoret, quant arribá d' escola, amb sa matexa magestat que Deu hauria mostrat s' argila es dia abans de forjá s' homo. Sa funció comensava á les dèu y mitja, pero á les sis des matí tota la casa anava en rauja. Contra costum, ella l' acompanyá á missa, á ell, perque deya, y tenía rahó, qu' amb so havè de tení esment á n' es Mèstre de cerimonies y á ses coses, no devia valè l' ofici, un dia axí. Contra costum, aquell dia ell va berená de xocolati en lloch des fritet de reglament, perque aquestes coses pujan; y contra costum també, es sabó d' oló va desterrá s' aygordent per rentá es clotell, sa gargamella y sa post des pits á mèstre Quietano. A les vuyt y mitja ella comensá á vestirlo amb tota sa conciencia y sa simetría possibles. Tot va ana bé fins á n' es posá sa corbata blanca, pero los tragué d' apuros una vehinada modista, que té unes mans d' or per aquestes coses. Havia près sa colada tendre, y l' homo estava á punt de que li encapillassen es frac, pero encara no eran més que les nòu. A les dèu feya contes aná á la Sala, pero aquella hora no passava may. Mèstre Quietano se passetjava per dins ca-séua, en guardapits; pegava una uyada á sa…