Això era una mare que tenía un fii i una fia: En Vit i Na Catalineta.
En Vit era ben dormidor i poc afectat d’anar a escola, i es dematins no hi havía qui l’aixecàs.
Un dilluns, abans de s’auba, se’n va sa mare a espigolar, i deixa dit a Na Catalineta:
—En tocar Ave María, ja cridaràs En Vit, i que se’n vaja a escola; Cride’l ben fort fins que se sia aixecat. Damunt sa cadira des capsal des llit té sa robeta que s’ha de posar.
Com tocaren ses Ave Maríes, Na Catalineta les va dir, i se’n va a sa cambra d’En Vit, i sa posa a cridar ben fort.
—Vit, aixeque’t, que ma mare hu ha dit.
—Jo no m’aixec! diu ell.
—Mira, jo aniré a fer venir la vergueta, i t’atuparà.
—Ves-hi! diu En Vit.
Se’n hi va, i diu:
—Vergueta, ves a atupar En Vit! perque no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig, diu sa vergueta. Ell me rompría, tan prima com som; i es mancabs serien meus.
—Jo aniré a fer venir el foc, i te cremará! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu sa vergueta.
Na Catalineta se’n hi va, i diu:
—Foc, ves a cremar la vergueta, perque la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig, diu es foc. ¿I ara no veus que per una mica de vergà, que no hu paga es parlarne, no deixaré aquesta partida de tions que tenc dins es fogó?
—Jo aniré a fer venir l’aigo, i t’apagarà! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu es foc.
Na Catalineta se’n hi va i diu:
—Aigo, ves a apagar el foc, perque el foc no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig, diu l’aigo. Ell amb sa foría que du es foc, tota me beuría, i no’n cantaríen pus galls ni gallines de mí.
—Jo aniré a fer venir el bou, i te beurà! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu l’aigo.
Na Catalineta se’n hi va i diu:
—Bou, ves a beure l’aigo, perque l’aigo no vol apagar el foc, el foc no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig! diu el bou. Sobre-tot, ¡no sé com no veus que tan dematí sa set per forsa l’he de tenir an es clotell! Si tu me diguesses: ves a tal sementer segat de fresc, que ses espigoleres encara no’n son passades; així ja t’escoltaría més!
—Jo aniré a fer venir la trava, i te travarà! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu el bou.
—Na Catalineta se’n hi va, i diu:
—Trava, ves a travar el bou, perque el bou no vol beure l’aigo, l’aigo no vol apagar el foc, el foc no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig, diu la trava. ¡Sabs que té de forsa el bou! ¡i poc devot que ès de mí! Ell amb una estrevada me faría benes!
—Jo aniré a fer venir la rata, i te taiarà! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu la trava.
Na Catalineta se’n hi va i diu:
—Rata, ves a taiar la trava, perque la trava no vol travar el bou, el bou no vol beure l’aigo, l’aigo no vol apagar el foc, el foc no vol cremar la vergueta, i la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
—Jo no hi vaig, diu la rata. Si tu me diguesses: a tal part e-hi ha un niu de gorrions o mel·leretes o altres erbes, me faríes escoltar. Pero ¡una trava! ¡Ell sabs que’n té de poca de llecor!
—Jo aniré a fer venir el moix, i te menjarà! diu Na Catalineta.
—Ves-hi! diu la rata.
Na Catalineta se’n hi va, i diu:
—Moix, ves a menjar la rata, perque la rata no vol taiar la trava, la trava no vol travar el bou, el bou no vol beure l’aigo, l’aigo no vol apagar el foc no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar En Vit, i En Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.
Com es moix sent Na Catalineta, ja ha pegat llongo cap a la rata, i la rata cap a la trava, i la trava cap an el bou, i el bou cap a l’aigo, i l’aigo cap an el foc, i el foc cap a la vergueta, i la vergueta cap an En Vit, i En Vit pega bot des llit, se vest amb una grapada, i capa escola, falta gent; i Na Catalineta que se va haver de tirar p’en terra de riaies que tenía.

I jo me’n vaig venir
amb un capellet de vidre,
i ets al·lots p’es camí,
¡maquets i maquets!
tot el me romperen
i no’n vaig arribar bossí.