El pi de ribera

Aquest és el títol original, segons el manuscrit, d’el pi de Formentor, la novena simfonia de la poesia mallorquina. Aquí transcric aquest manuscrit del magne Miquel Costa i Llobera, inèdit, pel que veig, a la xarxa.


El pi de ribera_

Al meu cosí y amich estimadissim P.Ll.

Electus ut cedri.

I.

Mon cor estima un arbre! | Mes bell que l’olivera,
Mes poderós que’l roure, | mes vert que’l taronjer,
Conserva de ses fulles | l’eterna primavera,
Y lluita ab les tronades | y ‘ls vents de la ribera,
Lluita com un guerrer.

II.

No guayta per ses fulles | la flor enamorada,
No va la fontanella | ses ombres á besar,
Mes Deu ungí d’aromes |la testa coronada
Y li doná per trono | l’esquerpa serralada,
Per font l’inmensa mar.

III.

Quant, lluny, damunt les ones | renaix la llum divina,
No conta per ses branques | l’aucell qu’encativam:
Lo crit sublim escolta |de l’águila marina
Ó del voltó que puja | sent l’ala gegantina
Remoure son fullam.

IV.

Del llim d’aquesta terra | sa vida no sustenta;
Revincla per les penyes |sa poderosa’rel:
té plujes i rosades | y vents y llum ardenta,
Y, com un vell profeta, | reb vida y s’alimenta
D’espes amors del Cel!

V.

Arbre sublim! Del geni | n’es ell la víva imatge.
Domina les montanyes |y guayta l’infinit;
Per ell la terra es dura, | mes besa son ramatge
Lo Cel que l’enamora, | y té’l llamp y l’oratge
Per gloria y per delit.

VI.

Oh! si: que quant alloure |bramulan les ventades
Y sembla entre l’escuma | que tombi lo penyal,
Llavors ell riu y canta |mes fort que les onades,
Y, triunfador, espolsa | damunt les nubolades
Sa cabellera real!

VII.

Arbre, mon cor t’enveja! .|.. Damunt la terra impura
Com una prenda santa | duré ton bell recort.
Lluytar, combatre y véncer, | renyar sobre l’altura
Y alimentarse y viure | de Cel y de la llum pura…….
Oh vida, oh noble sort!

VIII.

Amunt, ánima forta: | traspassa la boyrada
Y arrela dins l’altura | com l’arbre dels penyals:
Veuras caure á tes plantes | la mar del mon irada,
Y tes cançons tranquiles | ‘niran pèr la ventada
com l’au dels temporals!

-Formentor . Septembre . 1875.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *