El dia 27 de maig, amb motiu del pregó de les Fires i Festes de maig, els Cossiers de Manacor van sortir a ballar pel poble, ben escoltats pel dimoni. És el primer dia que surten despres que el Consell de Mallorca els declaràs Festa d'Interès Cultural.
El President Cañellas contava que un any, entre els actes del dia de les Illes Balears, va voler organitzar un concurs de ball, i donar premis al millor bolero, a la millor jota i a la millor mateixa. Llavors un grapat de representants de les diverses associacions li demanaren una reunió per anunciar-li que no hi anirien. Que qui podia dir si està mes ben ballada una mateixa de Sencelles o una de Valldemossa quan son dues coses diferents. No mos posam d'acord per ballar una mateixa, ni ens posam d'acord per donar nom al conjunt de mateixes, jotes, fandangos, boleros i copeos que formen el nostro patrimoni mes preuat. Xerrant amb Madò Llucia discrepàrem sobre el tema del nom, i mes concretament d'aquell ball que te una coreografia en front d'aquell que es improvisat. Ella, que havia escrit un excel·lent article titulat Boleros, ball de bot o ball de pagès i que en ma opinió no treia conclusions clares, així que vaig decidir aprofundir un poc mes. Vaig ficar la plagueta dins la taleca i cap a la biblioteca. Allà vaig poder consultar una serie de llibres, i aquí en mostraré els extractes que ens interessen: A la magnifica Gran Enciclopèdia de Mallorca, com a referencia a ball, l'únic que trobam es el següent: Ball de bot Qualificatiu genèric col·loquial, aplicat a les danses de ritme ternari, que inclou els boleros, les jotes, els fandangos i els copeos. Per anunciar una festa de ball, s'empraven els termes de ball de xeremies, ball de boleros, ball regional o ball típic. És antònim de ball de marxa, de ritme binari. Poques conclusions hi podem treure donat que especifica que el terme Ball de bot es col·loquial, de les altres opcions que dona, pot ser ball de boleros sigui el mes usat. Al primer volum del Cançoner Popular de Catalunya hi trobam la següent definició: Pagès, Ball. Nom genèric donat als balls de parelles que es fan a la pagesia mallorquina, tals com Mateixes, Copeo, Jota, etcètera. Els balls de figures, com Cossiers i Cavallets, no entren en aquest gènere de Balls de pagès. És, pot ser aquí, on es té una intenció mes evident de posar nom al ball ordenat de totes les que he trobat. A Etnología y tradiciones de las Illes Balears l'únic que ens diu es: Pero aquí y en éste sólo se quiere dejar constancia con breves apuntes de la gran diferencia existente entre aquellos bailes rituales que han ocuapdo la primera parte de este fascículo, y el llamado ball de bot o, mejor, ball de pagès, que jamas hay que confundir. Al Cançoner musical de Mallorca de Josep Massot i Planes el capítol I es titula Balls a l'estil del país, anomenats balls de pageses però no torna a fer menció al nom comú del ball mallorquí. Antoni…
Hi ha dues maneres de conèixer el ball obert: Aprenent-lo des de el naixement o veient-lo ja d'adult. A mi em va tocar lo darrer. Vull escriure idò un descobriment d'una cultura que he tengut davant tota la vida, i que tampoc m'es estranya, ja que jo soc ballador, però de ball de mostra. Soc hereu d'una llarga tradició de ball perfecte. El ball de mostra s'ha forjat durant segles, i a cada lloc te les seves particularitats que cada poble defensa com les mes autentiques, i de tots els pobles, el meu es el que mes les defensa i mes defenestra a les altres. El dia del patró, a la nit, tenim un lloc construït especialment per aquest dia, per aquest moment, per aquesta hora i mitja de celebració ancestral on rendim culte als nostres avantpassats que van decidir que, a un ball especific, quan sonàs una nota concreta, els homes havien de moure el peu dret i les dones el peu esquerra. Aquelles nits de Sant Llorenç toca agafar el millor vestit, no el de cada setmana, cal tenir-ne un d'específic, un d'especial, un vestit vistos i que provoqui comentaris del estil "quin al·lot mes curro". Guardapit i calçons de colors lluents, faixa i mocador vermells sang, una camisa blanca impol·luta, i unes sabates negres acabades de fer ben netes. Els xeremiers anuncien que arriba el moment mes important de les festes, estendard en alt, els musics i balladors arriben a l'explanada i agafen posicions dalt del cadafal: els guitarristes comproven els micròfons, els cantadors afinen la veu, i els balladors son objecte de desenes de fotografies, fins que arriba el moment. El batle presenta la vetllada, i anuncia el primer ball, com sempre, un copeo de muntanya. Tres balladors formen fila davant tres balladores. Hi ha nirvis, duen ballant tota la vida, duen ballant aquest mateix ball cada setmana durant tot l'any, però es igual, avui vespre es especial. Mirades tímides, cares series i qualque rialla també, fins que sona una guitarra, tot ha començat; però fins que no sonin les veus dient tira-li cosetes, ningú es bategara. Peu dret envant i començam. Sempre es comença amb el peu dret, per qualque raó. Tot ha de ser perfecte. Els sis balladors han de començar amb el mateix peu al mateix instant precís, no pot ser d'altra manera, i si per algun acte de nerviosisme, un pobre ballador ho fes amb el peu mengo, o un poc després, o un poc abans, o amb l'esquena ben perpendicular al terra, les madones del poble que han ballat davant reis i emperadors, a pobles i ciutats llunyanes, que han estat dignes de les màximes distincions; idò aqueixes madones, sense pietat, destorçaran amb les seves mirades a aquell pobre al·lot innocent que avui no s'hauria d'haver aixecat del llit. Es la perfecció màxima feta ball, esmolada durant…