El nom del ball

El President Cañellas contava que un any, entre els actes del dia de les Illes Balears, va voler organitzar un concurs de ball, i donar premis al millor bolero, a la millor jota i a la millor mateixa. Llavors un grapat de representants de les diverses associacions  li demanaren una reunió per anunciar-li que no hi anirien. Que qui podia dir si està mes ben ballada una mateixa de Sencelles o una de Valldemossa quan son dues coses diferents.

No mos posam d’acord per ballar una mateixa, ni ens posam d’acord per donar nom al conjunt de mateixes, jotes, fandangos, boleros i copeos que formen el nostro patrimoni mes preuat. Xerrant amb Madò Llucia discrepàrem sobre el tema del nom, i mes concretament d’aquell ball que te una coreografia en front d’aquell que es improvisat. Ella, que havia escrit un excel·lent article titulat Boleros, ball de bot o ball de pagès i que en ma opinió no treia conclusions clares, així que vaig decidir aprofundir un poc mes. Vaig ficar la plagueta dins la taleca i cap a la biblioteca.


 

Allà vaig poder consultar una serie de llibres, i aquí en mostraré els extractes que ens interessen:

A la magnifica Gran Enciclopèdia de Mallorca, com a referencia a ball, l’únic que trobam es el següent:

Ball de bot Qualificatiu genèric col·loquial, aplicat a les danses de ritme ternari, que inclou els boleros, les jotes, els fandangos i els copeos. Per anunciar una festa de ball, s’empraven els termes de ball de xeremies, ball de boleros, ball regional o ball típic. És antònim de ball de marxa, de ritme binari.

Poques conclusions hi podem treure donat que especifica que el terme Ball de bot es col·loquial, de les altres opcions que dona, pot ser ball de boleros sigui el mes usat.

Al primer volum del Cançoner Popular de Catalunya hi trobam la següent definició:

Pagès, Ball. Nom genèric donat als balls de parelles que es fan a la pagesia mallorquina, tals com Mateixes, Copeo, Jota, etcètera. Els balls de figures, com Cossiers i Cavallets, no entren en aquest gènere de Balls de pagès.

És, pot ser aquí, on es té una intenció mes evident de posar nom al ball ordenat de totes les que he trobat.

A Etnología y tradiciones de las Illes Balears l’únic que ens diu es:

Pero aquí y en éste sólo se quiere dejar constancia con breves apuntes de la gran diferencia existente entre aquellos bailes rituales que han ocuapdo la primera parte de este fascículo, y el llamado ball de bot o, mejor, ball de pagès, que jamas hay que confundir.

Al Cançoner musical de Mallorca de Josep Massot i Planes el capítol I es titula Balls a l’estil del país, anomenats balls de pageses però no torna a fer menció al nom comú del ball mallorquí.

Antoni Bibiloni de Sarau Alcudienc publicà un articule titulat Els balls populars a Mallorca: Una evolució insòlita a la mediterrània que comença aixi:

A la nostra illa els balls tradicionals que s’han mantingut vius fins a la actualitat són el bolero, la jota, el fandango i la mateixa, tots inclosos dins la denominació genèrica de ball de bot.

Més envant diu:

A partir d’ara les ballades populars obertes començaran a disputar l’espai a les mostres de ball (actuacions) que executen els grups folklòrics, situació no exempta de polèmica entre els partidaris de moure’s essencialment en un o altre sentit, vist que la gent estava acostumada a fer de simples espectadors en comptes de participar de la festa.

Entenent d’aquí que per una banda el ball improvisat es diu ballades populars obertes mentre que els balls coreografiats es diuen mostres de ball. Ball obert i ball de mostra, es un progres.

A Història i Manual per Aprendre els Balls Mallorquins directament no es volen mullar i com a l’anterior llibre fan referencia als noms dels balls.

 

Al primer volum de Cultura Popular Mallorquina, d’Antoni Galmés Riera fa referencia genèrica a balls populars, balls mallorquins, però amb un evident anim de no posar-hi un nom. Com a Història i Manual per Aprendre els Balls Mallorquins que esta dedicat precisament a Antoni Galmés, l’autor pareix que no es vol mullar.

En canvi, al volum segon de Cultura Popular Mallorquina, podem trobar un capítol titulat Nom dels nostros balls populars i aculturació en ells avui on molt al final hi trobam el següent:

En els balls de pagès i de bot d’alguns pobles i viles, on encara se feien, sense influències benèfiques o malèfiques dels molts de grups folklòrics que ja hi havia, se seguia ballant, per moltes de parelles que fossin les que sortissen a rotlo, cadascuna per ella mateixa, sense tenir més en compte que les traves, voltes i revoltes que la dona imposava al seu ballador

Entenem d’aquí que balls de pagès i ball de bot fan referencia a balls fora coreografia.


 

Com els balladors que es plantaren al nostre president feren notar, no ens posam d’acord sobre com ballar una mateixa. Els nostres autors tampoc es posen d’acord sobre la nomenclatura. Al meu poble es diu boleros al ball amb coreografia i ball de bot al que no, tanmateix no faig contes imposar el meu criteri a ningú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *