Els patrons dels pobles de Mallorca

A partir d’aquí, ja ens trobam amb les particularitats de cada poble. Podem observar una constant en els pobles mariners, que comparteixen els patrons dels pescadors, Sant Pere, i la patrona dels mariners, la Mare de Déu del Carme (curiosament enlloc se celebra l’antic patró, Sant Elm).

La resta de patrons de Mallorca ja queden repartits d’una forma un poc aleatòria, amb diferents motius. Per citar exemples, al Llibre del Repartiment, Biniamar correspon al paborde de Tarragona, la patrona de Tarragona és Santa Tecla, i aquesta esdevé la patrona de Biniamar. Altres casos es deu al fet que una presència d’una relíquia salva a la població, com passa amb Sant Sebastià i Palma.

Una altra curiositat és que hi ha pobles amb més d’un sant, com és el cas de Sa Pobla amb Sant Jaume i Santa Margalida, a pesar que tots associam Sa Pobla amb un sant que genera més veneració: Sant Antoni. No és l’únic cas, passa de forma idèntica a Manacor. Un cas similar és a Porreres, on el sant més celebrat, és Sant Roc, quan els patrons són Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista.

Pareix que el límit de patrons de Mallorca és de 2, a vegades d’igual categoria (Santa Margalida i Sant Agustí a Felanitx), o un d’estiu i un d’hivern (Sant Jaume i Sant Honorat a Algaida), o un patró i una patrona. També hi ha casos en els quals hi ha dos patrons, en aquest cas perquè per motius històrics sempre van junts, com Sant Cosme i Sant Damià o Sant Abdon i Sant Senén. Igualment s’ha de tenir en compte, que hi ha pobles, que sense que sigui patró, professen veneració cap a un altre sant, com Santa Maria la Major a Inca, o la Mare de Déu de Lourdes a Santa Eugènia.